INTRODUCCIÓ
Podríem dir que una de les causes de la SGM, va ser la gran depressió econòmica dels anys 30, que va obrir camí a una mena d'aventurers polítics, ambiciosos i sense escrúpols , a dictadors com Hitler pel qual la solució als problemes va ser la guerra.
L'atur i la misèria provoquen inseguretat, aquesta inseguretat fa que la gent desconfii del sistema polític i econòmic i, per tant, vol canviar. Es dóna la culpa a l'estat liberal, al qual ja no consideren bó i es produeix una radicalització ideològica. La gent és comença a fer de dretes o esquerres i apareix una nova ideologia radical: el feixisme. Els feixistes prometien moltes coses i la gent els votava.
El feixisme, va ser inventat per Benito Mussolini, el primer feixista italià.
Aquest règim polític tenia un seguit de característiques.
- Anti-liberal: és a dir contrari a la llibertat. Deiem que la llibertat no era bona perquè el poble no sabia el que li convenia. Per tant era millor que no tries, perquè s'equivocava.
- Totalitaritat: el poder és en mans d'una sola persona.
- Ús de la violència: La fi justifica els mitjans, frase de Maquiavel, això vol dir que quan algú no entengui que s'ha de seguir al líder, cal fer-lo crure amb contundència (violència).
- Ultranacionalisme: La pàtria davant de tot, després venen les persones. Són expansionistes per fer la pàtria més gran.
- Anti-marxisme: Anaven en contra del socialisme, que creia en el poble i no en un líder.
El feixisme alemany (Nazisme)
A Alemanya, entre el 1924 i el 1930, es va produir un període d'expansió econòmica. El 1919, s'havia fundat el partit Nacionalsocialiste Alemany ,d' aquí ve el nom de nazi; aquest partit s'havia fundat per a fer d'Alemanya una nació molt gran. A partir del 1921 Adolf Hitler va passar a dirigir-lo. Era considerat un partit radical que va tenir poc èxit entre els anys 1924 – 1930. Com que econòmicament les coses anaven bé i el país funcionava, no tenia gaires seguidors i era un partit més aviat minoritari. Però al 1929 es va produir el gran crac, i l'any 1930 va arribar la crisi a Alemanya. Alemanya havia de pagar les despeses de la I Guerra Mundial i per tant va ser el país on la crisi va ser més dura, això va portar a la radicalització de la gent, sobretot de classe mitja i baixa, va ser més aviat cap a l'esquerra. Llavors els burgesos, que temien una revolució socialista van finançar el partit de Hitler. Així a principis de l'any 1933 Hitler és nomenat Canceller Alemany (president del país) i l'any següent, 1934, fa un cop d'estat i suprimeix la democràcia. Va fundar, doncs, una Alemanya dictatorial i un mandat nazi, el III Reich, i promet que arribaran a ser la nació més gran i poderosaQuin va ser el secret de l'èxit nazi?
Van haver-hi tres raons perquè es produís la victòria nazi. - Humiliació de la Pau de Versalles. Hitler va fer servir aquesta pau per aixecar l'orgull patriota de la gent i va generar ganes de revenja contra els aliats.
- Por a una revolució socialista. Es temia una revolució socialista que prengués la propietat privada a rics i poderosos, que no volien perdre les seves propietats.
- Antisemitisme:Hitler va dir al poble que la culpa de la crisi era dels jueus, alguns dels quals eren banquers i prestamistes rics. Va prometre expulsar-los del país. L'odi de la societat sempre acaba caient sobre la gent diferent i en aquest cas els jueus amb la seva cultura i la seva religió, eren diferents.
El nazisme, era una forma de feixisme, i com a tal té les mateixes cinc característiques anomenades abans, però també en té d'altres reunides i explicades en un llibre Mein Kampf, a on es justifica de manera cientifíca i amb arguments versemblans, però falsos, les seves ideologies. S'exposa la idea de les diferents races, algunes considerades gairebé infrahumanes i es defensava la superioritat absoluta de la raça ària. Els àris eren uns dels pobles bàrbars asiàtics que van venir a Europa per culpa de l'imperi Mongol, i es va dedicar, fins i tot, a seleccionar els nens que s'acostaven més al cànon de puresa àri i a portar-los a escoles d'èlit per a formar-los com a dirigents del futur imperi alemany; com a símbol de la seva ideologia va agafar la creu gamada, símbol religiós ari.
Hitlet defensava que aquesta raça superior necessitava un espai vital superior, que s'havia d'agafa a les races inferiors com els pobles eslaus.
L'ORGANITZACIÓ DE LA PAU
CAUSES QUE VAN PROVOCAR LA SEGONA GUERRA MUNDIAL
L'1 de setembre de 1939, l'exercit alemany envaïa Polònia. Aquest fet va provocar que França el Regne Unit declaressin la guerra a l'Alemanya de Hitler. Si bé la invasió de Polònia va ser la causa inmediata de la II Guerra Mundial, cal buscar les causes profundes del conflicte en el temps.
La situació política a Europa era molt complexa. França i el Regne Unit, que eren estats democràtics, veien amb molta preocupació l'agressivitat dels règims polítics feixistes italià i, sobretot, alemany. Alemanya, dirigida per Hitler desde 1933, reclamava la conquesta del seu espai vital.
Davant la passivitat de França i del Regne Unit, que temien una guerra general, els alemanys van ocupar Renània, un territori que depenia de França des de 1918. El 1938, Hitler feia efectiva l'Anschluss i, a continuació,va ocupar els Sudets, una regió txeca on vivien gairebé 3.000.000 d'alemanys. Alhora, Alemanya iniciava un rearmament, prohibit pel Tractat de Versalles, que en poc temps dotà el país d'un poderós exercit de terra i d'una moderníssima força aèria.
L'agost de 1939, Hitler signava un pacte de no agressió amb Stalin, pel qual Alemanya i Rússia projectaven repartir-se Polònia. La invasió de Polònia era el màxim que França i el Regne Unit podien tolerar. El 3 de setembre de 1939 van declarar la guerra a Alemanya. Havia començat la segona Guerra Mundial.
 |
| Mapa de la SGM |
QUÈ ÉS LA SEGONA GUERRA MUNDIAL?
Va ser un conflicte armat a escala internacional que tingué lloc des del 1939 fins al 1945. Com ja hem vist, cal situar els precedents dins la política expansionista nazi, que cercava la implantació d'un nou ordre polític feixista a Europa, a partir del qual Alemanya es convertira en una potència hegemònica mundial.
La II guerra mundial va començar l'1 de setembre de 1939, amb la invasió de Polònia per part d'Alemanya, i va acabar el 2 de setembre de 1945, amb la rendició de Japó davant d'Estat Units. Entremig 6 anys d'una duríssima guerra.
La II guerra mundial, va superar en tot a la I:
- en durada
- en països participants
- en mobilització de soldats
- en escenaris afectats
- en la intensitat dels combats
- en la capacitat destructora de l'armament utilitzat
- en nombre de morts
- en pèrdues materials, en els efectes econòmics, polítics i socials.
Va ser la primera guerra d'autèntic d'abast mundial, ja que d'alguna manera o altra va afectar als cincs continents. Es va combatre a quatre continents, Amèrica no, i als oceans. Hi van participar 72 països.
En aquesta guerra es van posar en pràctica noves estratègies militars i es va utilitzar un nou armament més sofisticat i amb més capacitat destructiva:unitats blindades, la utilització dels submarins, portaavions, míssils antiaeris, radar, l'aviació (per bombardejar la població civil) i finalment la bomba atòmica.
FASES DE LA GUERRA
La SGM, va tenir diverses fases:
La Primera fase entre setembre de 1939 i Juny del 1941, en aquest període tenen lloc la majoria de victòries alemanyes.
- La invasió de Polònia: la resistència de la ciutat de Varsòvia, la capital, va durar dues setmanes i en el termini d'un mes Polònia era ocupada.
- El 9 d'abril de 1940, els alemanys ataquen i envaeixen Noruega perquè els anglesos estaven posant mines en aigües noruegues per tallar els subministraments alemanys de ferro suec.
- Invasió de Dinamarca.
- Cop principal: el 10 de maig els alemanys ataquen Bèlgica, Luxemburg i França.
- Al juny les forces alemanyes avançaven imparables cap al sud de França ocupant París el 13 de juny de 1940.
- Al 1940 només Gran Bretanya estava en guerra contra Hitler, entre juliol i octubre de 1940 es produeixen intensos enfrontaments entre la RAF i la Lutwaffe, al cel britànic, però els alemanys no van aconseguir del tot el domini del cel. La Raf anava posant fora de combat als bombarders alemanys. Finalment Alemanya va canviar de tàctica i va començar a bombardejar les principals ciutats angleses,. A Londres van morir 20.000 persones.
- La batalla de l'Atlàntic: eren el conjunt d'operacions navals que van tenir lloc a l'oceà Atlàntic. La pèrdua de les bases alemanyes de submarins a la costa atlàntica francesa va determinar la fi de la batalla.
En la segona fase entre juny de 1941 i setembre de 1943, és produeix un equilibri de forces.
- Guerra germanosoviètica: la fase de la SGM que enfronta Alemanya amb la URSS, va acabar finalment amb victòria soviètica. La ciutat de Leningrad restà assetjada durant tres anys.
- Atac a Pearl – Harbor al 7 de desembre de 1941, Japó ataca sobtadament la base naval nord-americana, situada a la illa de Oahu a Hawaii, va morir molta població civil i va ser el detonant perquè els Estats Units entressin oficialment en guerra.
- En aquest perìode també va tenir lloc la batalla de Stralingrad, amb victòria aliada que va significar el canvi de rumb de la guerra.
- Batalla de Midway, en que l'aviació americana va aturar l'avanç dels japonesos.
- Campanya de Tunísia.
Tercera fase entre setembre de 1943 i agost de 1945: victòries des aliats i enfonsament de les potències de l'eix.
- Batalla de Les Ardenes
- Batalla del Rhin
- Desembarcament de Normàndia:iniciat pels aliats el juny de 1944, va significar el principi de la fi de la guerra. L'èxit es degué, principalment, al factor sorpresa i la superioritat dels aliats i al seu domini aeri.
L'ORGANITZACIÓ DE LA PAU
Una vegada acabada la guerra les diferents potències van veure la necessitat de crear un sistema de seguretat que impedís que pogués haver un conflicte internacional a gran escala. Així 51 estats van signar, el 1945, la carta de les nacions Unides a Sant Francisco que dóna lloc a l'ONU.
Els objectrius i principis de la carta de les nacions Unides eren molt amplis tal i com va quedar recollit en el seu pròleg:
- Preservar les generacions venideres de la guerra.
- Refermar la fe en els drets humans.
- Crear les condiciones necessàries per a la justícia i el respecte al dret internacional.
- Promoure el progrés social i millorar les condicions de vida.
- Practicar la tolerància i la convivència pacífica.
Per aquesta raó es va establir tot un sistema d'organitzacions amb un objecriyus específics, d'entre les més conegudes trobem les següents: UNESCO, FAO, UNICEF.
